El dia 20 de desembre, vam participar en la Marxa a Puigcerver, per protestar contra les centrals eòliques projectades a la serra del Molló i Puigcerver. Com que no podíem sortir de la comarca, vam pujar des de Porrera al coll de Cortiella, al límit entre el Priorat i el Baix Camp, i vam donar aquest text a la gent vinguda d’Alforja, per llegir a l’ermita:
Bon dia a totes i a tots. No sabem quants sou – esperem que uns quants, tot i les circumstàncies difícils. Pel tema del tancament comarcal, avui no podem estar amb vosaltres a l’Ermita de Puigcerver, però des del Priorat volem manifestar tota la nostra solidaritat amb aquesta lluita, i per això hem pujat des de Porrera fins al límit de les nostres dues comarques, prop del coll de Cortiella, per quedar (respectant distàncies!) amb la gent d’Alforja.
No entrarem ara en els arguments bàsics sobre models i polítiques per portar a terme la necessària transició energètica – la problemàtica de la massificació eòlica poc planificada és tan bestial i tan evident que segurament algú altre aquí ho explicarà molt millor que naltros (amb els matisos que siguin). En tot cas, tots estem d’acord en refusar aquesta bestiesa de projecte, sinó no estaríem aquí ara. Perquè creiem que és tan important venir a Puigcerver avui? Primer, perquè els diferents projectes de centrals eòliques en aquesta serra malmetran per sempre aquest paisatge meravellós d’alzinars i carenes, tocant a la nostra comarca, i això no ho veiem com un cost assumible. Recordem que no només es tracta dels aerogeneradors, sinó també de quilòmetres de pistes i infraestructures d’evacuació de l’electra. Segon, perquè el projecte de lo Vedat del Pany només és la punta de llança: si no hi ha una oposició contundent, n’hi haurà molts més de semblants (de fet, ja n’hi ha, però no tan avançats), o tots o la gran majoria aquí al sud de Catalunya, com sempre. Aquí i ara, hem de plantar cara.
Parlant de plantar cara… A vegades sembla que no podem fer res, que tot és massa difícil, que “Ja s’ho faran”. Doncs no. Fa vint anys volien plantar 130 molins a Montsant, i suposadament no hi havia res a fer. Però avui no hi són; en lloc de molins (i pistes noves, i línies elèctriques) tenim un parc natural, vi i oli de puta mare i el començament d’un turisme basat en paisatge i productes de qualitat. I una cosa molt, molt important, molta gent ha començat a prendre consciència del que representa el paisatge. O sigui, treballant, fent soroll i buscant complicitats, a vegades sí que aconseguim coses. Ànims i endavant!
Puigcerver, diumenge 20 de desembre de 2020
plataformapriorat 