Vermut reivindicatiu al pantà de Siurana

La Plataforma pel Riu Siurana fa un acte reivindicatiu al Pantà de Siurana.

Dissabte 14 d’Abril del 2017

—————————————————————————————————————–

Convocades per La Plataforma pel Riu Siurana al voltant de 40 persones es van reunir dissabte al Pantà de Siurana en un vermut reivindicatiu amb el lema VOLEM LO RIU SIURANA VIU.

La Plataforma denuncia que un 95% de l’aigua que recull el Pantà de Siurana (Priorat) es transvasa a la Riera de Riudecanyes (Baix Camp) , deixant la seva conca natural (Priorat) sense aigua una bona part de l’any.

——————————————————————————————————————————

Quin és el problema?

El Riu Siurana està sec perquè els pobles de la seva conca no tenen dret (ni vot) en la presa de decisions sobre l’ús que es fa de l’aigua. Actualment el dret d’explotació és de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, una entitat privada d’una conca diferent.

El 95% de l’aigua del Pantà de Siurana es transvasa a la Riera de Riudecanyes i tan sols el 5% restant és per ús de la conca del Riu Siurana.

D’on ve el problema?

L’any 1918, la Comunitat de Regants de Riudecanyes construeix el pantà de Riudecanyes per regular el seus recursos hídrics.

El 1935, degut al creixement de la zona i la necessitat de tenir més aigua, la Comunitat de Regants del pantà de Riudecanyes demana una concessió a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre que li dóna el control de l’aigua del Riu Siurana, i construeix un canal-túnel de transvasament des de l’assut de la Venta de’n Pubill (situat riu amunt de Poboleda, Torroja i Gratallops). L’única condició és que es respecti un cabal de 200 litres per segon riu avall.

Així, la C.R. de R. desvia l’aigua directament de la conca del Riu Siurana (Priorat) cap a la Riera de Riudecanyes (Baix Camp).

El 1970 la Comunitat de Regants de Riudecanyes necessita més espai per poder emmagatzemar tota l’aigua que transvasa i construeix el Pantà de Siurana (riu amunt del punt de transvasament) on guarda l’aigua abans de transvasar-la. El Pantà de Siurana neix per satisfer les necessitats hídriques d’una altra comarca, el Baix Camp, deixant de banda els interessos i les necessitats de la seva conca natural, el Priorat.

Els 200 litres/s d’aigua no s’havien respectat des de la construcció del Pantà de Siurana i els pobles de la conca tenien problemes d’abastiment d’aigua durant els mesos d’estiu. El 2001 el TOPOGRAPO (mancomunitat de Torroja, Poboleda, Gratallops i Porrera) firma un conveni amb la Comunitat de Regants de Riudecanyes i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, que els dóna dret a 200.000 m3 l’any (una misèria) subministrats a través d’una canonada. L’única condició és renunciar als 200 litres per segon pactats l’any 1935. Així la Comunitat de Regants de Riudecanyes no té l’obligació de deixar anar aigua riu avall; tan sols el cabal mínim de manteniment, 20 litres per segon (10 vegades menys), que determina l’Agència Catalana de l’Aigua.

Es fa un pedaç per als problemes immediats d’abastament d’aigua d’ús domèstic i de reg dels pobles de la conca del Riu Siurana i s’ajorna una vegada més la resolució del conflicte de fons, la gestió d’un bé públic, l’aigua, per part d’una entitat privada. Per veure’n les conseqüències només cal mirar l’estat del riu gran part de l’any, completament sec, amb la corresponent afectació a la fauna, la flora i el paisatge i la disminució alarmant del nivell dels aqüífers, que condiciona greument el desenvolupament de la comarca.

Per què volem lo Riu Siurana viu?

Els pobles de la Conca del Riu Siurana neixen i viuen perquè hi ha el riu. Segons el Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic del Consell Comarcal del Priorat, la manca de recursos hídrics limita el creixement de la comarca. A més, al Priorat, la vitalitat del sistema hídric és determinant per garantir la pervivència del patrimoni natural, ric i divers. Un patrimoni que ajuda a configurar el paisatge, que opta a ser reconegut per la UNESCO com a paisatge cultural agrícola patrimoni mundial.

Què demanem?

– Una gestió pública, justa i transparent de l’aigua del Pantà de Siurana; actualment en mans d’una entitat privada que mira únicament pels seus interessos.

– El dret dels pobles de la Conca del Riu Siurana a participar en la presa de decisions sobre l’ús de l’aigua.

– Mantenir un cabal ecològic que asseguri la vida al riu.

– Una gestió sostenible de l’aigua que garanteixi l’aprofitament dels recursos sense malbaratar-los.

PLATAFORMA PEL RIU SIURANA

Pantà de Siurana, dissabte 15 d’abril de 2017

Contacte: riusiuranaviu@gmail.com

Carta oberta de la Plataforma del Priorat al nous elegits a ajuntaments i Consell Comarcal

Arran de les eleccions municipals i comarcals, en una revisió de problemàtiques mediambientals que afecten al conjunt de la comarca, i a cada poble en particular, la Plataforma planteja als nous governs locals i comarcal tres punts que considera que requereixen actuacions conjuntes urgents i efectives.

Cabals ecològics dels rius al Priorat

No cal dir que aquest tema ha esdevingut ja un clam territorial que ja no podem deixar d’abordar de manera conjunta per aconseguir que els nostres rius recuperin el que els fa ser rius. Tot i que la definició normativa dels cabals ecològics és poc clara, sigui quin sigui el criteri, no es compleixen quan el Siurana apareix del tot sec des del mes de maig, mentre l’embassament està en condicions òptimes. Des de la Plataforma es buscaran complicitats amb altres conques i rius que han patit i pateixen problemàtiques similars, però considerem del tot inajornable que el Consell Comarcal posi aquest punt en la seua agenda i comenci a moure el tema, del tot imprescindible per poder encetar una política de l’aigua a la nostra comarca.

Macroabocador de Tivissa

Fa mesos que l’ampliació de facto d’aquesta infraestructura es pot veure des de tots els pobles del Baix Priorat i la circulació, per la malmesa N-420, de camions carregats de residus (quins? d’on vénen) és continuada. Reclamem informació detallada de l’estat actual d’aquest abocador, de la seua gestió, condicions, etc. El Priorat forma part del Consorci de residus conjuntament amb la Ribera i la Terra Alta i per tant tenim l’obligació i el dret de vetllar per al funcionament adequat d’aquesta infraestructura.

Quin és el model de turisme desitjable a la comarca

Donem suport a la iniciativa de tramitació de la Carta Europea del Turisme sostenible i en aquest context, creiem que ja tocaria fer un debat a fons sobre algunes de les actuacions que tenen lloc a la nostra comarca en nom del turisme. Parlem en concret del Rally de Catalunya que cada any té un impacte important a les nostres carreteres i en la vida de les persones. Aquesta activitat que comporta la vinguda concentrada de molts visitants implica contaminació de l’aire, contaminació acústica, brutícia, soroll i privatització d’espai públic (p.ex. talls de carreteres i fins i tot aïllament de pobles): Reclamem que des de les institucions i en clau comarcal, es treballi per encetar un debat, sobretot de cara a l’any vinent.

Valoració de la I Festa pel Territori

La I festa pel Territori que es va fer el passat dissabte 25 d’abril a La Selva del Camp, organitzada per Xarxa Sud, de la qual la plataforma del Priorat és un membre actiu, va ser un èxit de participació i durant el dia van passar aproximadament un miler de persones per l’Hort d’Iglesies.
Totes les xerrades van ser acollides amb notable interès per part del públic que va omplir la sala de gom a gom.
Les actuacions musicals, que es celebraven simultàniament a les xerrades, també van gaudir de gran afluència de públic que va quedar satisfet per l’alt nivell general. La festa de tarda es va alegrar amb gegants, diables i xocolatada que van fer les delícies de tothom i especialment de la canalla.
La Plataforma hi tenia una parada durant tot el dia, on repartíem informació, veníem samarretes…
Quant a la festa de nit, no va cobrir les expectatives de participació esperades, tot i això, es va allargar fins a la matinada.
Agraïm a tots als músics, als ponents de les xerrades i als grups festius que tot plegat hagi estat possible. També a totes les entitats i persones voluntàries que ens han donat suport a i en especial el suport i l’acollida per part de l’Ajuntament de la Selva del Camp.
Des de la plataforma del Priorat, voldríem agrair especialment els cellers de la comarca que van donar vi per ajudar a cobrir les despeses de la jornada: la Conreria d’Scala Dei, Cellers de Scala Dei, Burgos Porta, la Vinícola del Priorat i Agustí Perelló.

I Festa pel territori a la Selva del Camp

Aquest dissabte 25 d’abril Xarxa Sud, unió que integra una vintena d’entitats i plataformes en defensa del territori de les comarques del sud de Catalunya, organitza una festa a la Selva del Camp en defensa del territori.

Les activitats començaran a les 10 del matí a l’Hort d’Iglesies i duraran fins a la matinada. Durant el dia el programa preveu que hi hagi activitats per a petits i grans, amb diverses actuacions de grallers, gegants, castellers, concerts, batucada, xerrades i taules rodones amb experts sobre diversos temes que ens preocupen sobre el nostre territori (model de gestió de l’aigua, model turístic, contaminació ambiental…) i també durant tot el dia i en el mateix lloc les entitats i plataformes organitzadores tindran una parada.

A partir de les 10 de la nit, la festa es traslladarà al poliesportiu de la Selva, on s’hi faran concerts fins la matinada, amb grups com Creepy Gentelman, Oh well, Julio Lobos, Amadeu Casas, La Banda del Yuyu, Ivory o Selvatek que tancarà la jornada.

L’entrada a tots els actes és gratuïta. La recaptació de les begudes es destinarà a cobrir les despeses d’organització de la festa.

Els actes compten amb el suport de l’Ajuntament de la Selva del Camp i també amb la col·laboració de desenes d’entitats i persones a títol individual i dels músics que actuen gratuïtament.

Es pot consultar el programa sencer a https://festapelterritori.wordpress.com/

Nota de premsa de la Plataforma, 28-06-13

La  Plataforma del Priorat valora molt positivament la primera manifestació pública dels alcaldes de la comarca de cara a fer evident l’oposició del món local a la línia de molt alta tensió (MAT) projectada per REE des d’Escatron a la Secuita.

Tal com ja hem manifestat, i es recull en el full de recollida de signatures que des del mes de maig i fins passat l’estiu s’està fent al Priorat, la postura de la Plataforma és clara:

            1.Aquesta línia no és necessària en el territori ni per l’abastament de la població ni de la indústria.

            2. No es necessita augmentar la potència instal·lada d’energia en grans centres productors, a més, ja ens sobra energia.

            3. Projectes emergents relacionats íntimament amb la qualitat del paisatge com cases rurals, productes agrícoles de qualitat, enoturisme…. es poden veure afectats.

            4. Les línies de molt alta tensió (MAT) estan sovint relacionades amb problemes amb la salut de les persones.

            5. Afectació de Parcs Naturals, espais PEIN, LIC, ZEPAS i altres espais i espècies d’alt interès natural de les nostres comarques.

            6. La única utilitat per tanta afectació del territori és l’enriquiment d’unes poques empreses.

Per tot això,  defensem:

               Una nova cultura de l’energia envers a la generació, distribució i consum d’energia local i descentralitzat, independent de les macrocorporacions, de generació propera als punts de consum amb la reducció en pèrdues en el transport que comporta  (actualment les pèrdues són d’un 70%).

Pensem que cal afavorir l’autogeneració i eliminar les traves legals per  l’autoconsum i per fi afavorir d’una vegada una nova cultura del consum responsable i eficient d’energia.

Per altra banda, valorem molt negativament les declaracions del Conseller de Territori i Sostenibilitat, S. Vila, que davant les declaracions dels alcaldes es posiciona en contra del territori (i de la sostenibilitat) argumentant una necessitat inexistent, en termes d’interessos col·lectius. Declaracions que contradieun les fetes des del seu mateix Departament declarant la autosuficiència energètica del Principat en una hipotètica independència, fetes aquesta setmana des de l’ICAEN

Des de la Plataforma anunciem també que seguirem fent actuacions, dins de la coordinadora Xarxa-sud,  per fomentar la informació, el debat i el posicionament de la gent de territori, en col·laboració amb totes les iniciatives socials i institucionals que vagin en la direcció de defensar el nostre patrimoni natural i paisatgístic i la nostra identitat territorial i optin per un model energètic al servei dels interessos reals de les comunitats.

En aquest sentit, avancem que un col·lectiu d’artistes del Priorat han decidit sumar-se a la campanya per ajudar a fer visible aquesta oposició, que a casa nostra compta amb un suport àmpliament majoritari.

El PRIORAT 28-6-13

Nota de premsa: projecte d’ampliació d’una pedrera entre els Guiamets i el Masroig

La Plataforma ha emés aquesta nota de premsa:

nota premsa pedrera

Allegacions_PEDRERA_XIPRER-gral _2_

Més tensió al Priorat?

Red Eléctrica Española pretén construir una nova línia de molt alta tensió (MAT) entre les poblacions d’Escatrón i La Secuita, passant per diversos termes municipals de les nostres comarques: Caseres, Batea, Gandesa, Corbera d’Ebre, La Fatarella, Ascó, Mora d’Ebre, Mora la Nova, Garcia a les terres de l’Ebre; el Masroig, Falset, Pradell de La Teixeta al Priorat; i Duesaigües, Riudecols, Alforja, L’Aleixar, Almoster, La Selva del Camp, Alcover, El Rourell, Vallmoll, La Secuita, Els Garidells, Perafort i Vilallonga del Camp al Camp de Tarragona. Els motius que presenten en el document inicial de projecte són les sobrecàrregues d’energia que hi ha a les línies actuals de les nostres comarques, i la possibilitat d’evacuar en el futur l’energia de noves centrals de producció. Aquest document està signat el juliol de 2010, i a dia d’avui encara no hi ha hagut cap convocatòria pública per a debatre o ni tan sols informar sobre el projecte.

Des de la Plataforma del Priorat i Xarxa Sud (del sud de Catalunya), pensem que aquesta nova infraestructura que es pretenen construir no respon en absolut a una necessitat real de la població, i en el context energètic actual i en escenaris futurs és totalment desproporcionada. Fins avui hem tingut un model energètic basat en el creixement del consum, que alguns pretenien infinit, i la concentració d’infraestructures energètiques a les comarques del sud de Catalunya (recordem que el 75 % de l’electricitat catalana s’està produint a la província de Tarragona, segons dades de 2010-2011 de REE, Eoliccat i Ministerio de Industria).

Actualment el consum energètic no està en creixement sinó en declivi, i malgrat les fantasies del sector elèctric i polític, el sentit comú ens diu que, en un planeta finit, el consum de qualsevol recurs no pot ser infinit. Proposem aprofitar el moment de crisi econòmica actual per replantejar aquest model que durant tants anys ens han venut – o imposat -, ja que es tracta d’un model utòpic, depredador i territorialment injust, que beneficia només les grans empreses elèctriques. Ni és possible, ni és desitjable. En aquest escenari de canvi cap a un model de consum conscient i racional de l’energia, i de producció descentralitzada i no massificada d’energies renovables, una nova línia de molt alta tensió simplement no hi té cabuda.

En un país com el nostre, que es diu democràtic, creiem que és imperdonable que des de les institucions polítiques no es consulti la població, a la qual representa, per a projectes d’aquestes característiques, i que una qüestió tan crucial com el model energètic no sigui sotmesa a debat públic. Des de la Plataforma del Priorat i Xarxa Sud ens proposem fer aquesta tasca d’informació i debat, que en un país realment democràtic no ens correspondria, i ho vehicularem a través de diferents activitats en els propers mesos.

No a la MAT al Priorat!

Recull d’idees de les Jornades d’Energia i Territori

Aquí teniu un recull de les idees que es van plantejar a les Jornades d’Energia i Territori a Pradell (feu clic sobre les imatges):

Jornades d’Energia i Territori, Portada

Jornades d’Energia i Territori, Contingut

Nota de premsa de la Plataforma del Priorat

CANVIEN ELS GOVERNS, NO ELS HÀBITS

Fa pocs dies el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre la segona sentència contra la central eòlica del Coll de la Garganta, que s’ha instal•lat a les muntanyes que separen el Priorat de la Ribera d’Ebre, després d’una tramitació plena d’irregularitats.
Ja fa anys que la Plataforma del Priorat va denunciar en un plec d’al•legacions la prevaricació evident que es derivava de la delimitació de la Xarxa Natural 2000 en aquesta serralada, la qual deixava una zona inexplicablement desprotegida que coincidia de forma precisa amb la ubicació de l’aleshores projecte de central eòlica. Al•legacions de les quals encara espera resposta.
Fa quatre mesos, arran d’una denúncia presentada pel GEPEC i la DOQ Priorat en l’elaboració de la qual va participar la Plataforma, el TSJC va emetre la primera sentència contrària a la central en considerar que envaïa una zona altament sensible per a l’àliga cuabarrada. Davant d’aquesta sentència hem vist com, en comptes d’aturar l’activitat dels aerogeneradors importants fins que els tribunals no resolguin en ferm, el promotor ha seguit instal•lant els que faltaven.
Ara, el TSJC ha resolt que és nul de llei requalificar urbanísticament un terreny a través d’un pla especial, figura urbanística que s’ha fet servir per vestir de “legalitat” la transformació d’un terreny forestal en una parcel•la industrial. Veurem què passa, però estarem atents. Demanem al “govern dels millors” que faci honor al seu qualificatiu i abandoni el mal hàbit de mirar cap una altra banda quan van mal dades, actitud a la qual ens han acostumat tots els colors polítics que han passat per l’àrea (que ja no conselleria) de medi ambient.
Plataforma del Priorat

Comunicat de la Plataforma del Priorat, 10-10-11

La Plataforma del Priorat, davant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en relació a la Central Eòlica del Coll de la Garganta (La Torre de l’Espanyol, el Molar, La Figuera) manifestem la nostra satisfacció per una resolució que dóna la raó a les al·legacions al projecte que vam presentar el 2009, ja que, entre altres coses, aquest projecte vulnerava la delimitació de la Xarxa Natura 2000.

Cal dir que si en aquell moment les al·legacions haguessin estat tingudes en compte, no ens trobaríem ara (9 dels 13 aerogeneradors ja estan funcionant), davant d’una situació de fets consumats, manera de fer malauradament massa habitual.

Des de la Plataforma del Priorat, seguirem demanant un debat seriós sobre el model energètic d’aquest país, per tal de permetre una veritable planificació que tingui en compte els criteris d’estalvi, eficiència i reequilibri territorial, a partir de l’aprofitament dels recursos propis i el respecte als valors dels territori.

Telèfon de contacte:  Pere Audí, 977 178 350