El 17 de març, totes a Falset!

Quatre paraules des del Priorat

El dia 20 de desembre, vam participar en la Marxa a Puigcerver, per protestar contra les centrals eòliques projectades a la serra del Molló i Puigcerver. Com que no podíem sortir de la comarca, vam pujar des de Porrera al coll de Cortiella, al límit entre el Priorat i el Baix Camp, i vam donar aquest text a la gent vinguda d’Alforja, per llegir a l’ermita:

Bon dia a totes i a tots. No sabem quants sou – esperem que uns quants, tot i les circumstàncies difícils. Pel tema del tancament comarcal, avui no podem estar amb vosaltres a l’Ermita de Puigcerver, però des del Priorat volem manifestar tota la nostra solidaritat amb aquesta lluita, i per això hem pujat des de Porrera fins al límit de les nostres dues comarques, prop del coll de Cortiella, per quedar (respectant distàncies!) amb la gent d’Alforja.

No entrarem ara en els arguments bàsics sobre models i polítiques per portar a terme la necessària transició energètica – la problemàtica de la massificació eòlica poc planificada és tan bestial i tan evident que segurament algú altre aquí ho explicarà molt millor que naltros (amb els matisos que siguin). En tot cas, tots estem d’acord en refusar aquesta bestiesa de projecte, sinó no estaríem aquí ara. Perquè creiem que és tan important venir a Puigcerver avui? Primer, perquè els diferents projectes de centrals eòliques en aquesta serra malmetran per sempre aquest paisatge meravellós d’alzinars i carenes, tocant a la nostra comarca, i això no ho veiem com un cost assumible. Recordem que no només es tracta dels aerogeneradors, sinó també de quilòmetres de pistes i infraestructures d’evacuació de l’electra. Segon, perquè el projecte de lo Vedat del Pany només és la punta de llança: si no hi ha una oposició contundent, n’hi haurà molts més de semblants (de fet, ja n’hi ha, però no tan avançats), o tots o la gran majoria aquí al sud de Catalunya, com sempre. Aquí i ara, hem de plantar cara.

Parlant de plantar cara… A vegades sembla que no podem fer res, que tot és massa difícil, que “Ja s’ho faran”. Doncs no. Fa vint anys volien plantar 130 molins a Montsant, i suposadament no hi havia res a fer. Però avui no hi són; en lloc de molins (i pistes noves, i línies elèctriques) tenim un parc natural, vi i oli de puta mare i el començament d’un turisme basat en paisatge i productes de qualitat. I una cosa molt, molt important, molta gent ha començat a prendre consciència del que representa el paisatge. O sigui, treballant, fent soroll i buscant complicitats, a vegades sí que aconseguim coses. Ànims i endavant!

Puigcerver, diumenge 20 de desembre de 2020

Vermut reivindicatiu al pantà de Siurana

La Plataforma pel Riu Siurana fa un acte reivindicatiu al Pantà de Siurana.

Dissabte 14 d’Abril del 2017

—————————————————————————————————————–

Convocades per La Plataforma pel Riu Siurana al voltant de 40 persones es van reunir dissabte al Pantà de Siurana en un vermut reivindicatiu amb el lema VOLEM LO RIU SIURANA VIU.

La Plataforma denuncia que un 95% de l’aigua que recull el Pantà de Siurana (Priorat) es transvasa a la Riera de Riudecanyes (Baix Camp) , deixant la seva conca natural (Priorat) sense aigua una bona part de l’any.

——————————————————————————————————————————

Quin és el problema?

El Riu Siurana està sec perquè els pobles de la seva conca no tenen dret (ni vot) en la presa de decisions sobre l’ús que es fa de l’aigua. Actualment el dret d’explotació és de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, una entitat privada d’una conca diferent.

El 95% de l’aigua del Pantà de Siurana es transvasa a la Riera de Riudecanyes i tan sols el 5% restant és per ús de la conca del Riu Siurana.

D’on ve el problema?

L’any 1918, la Comunitat de Regants de Riudecanyes construeix el pantà de Riudecanyes per regular el seus recursos hídrics.

El 1935, degut al creixement de la zona i la necessitat de tenir més aigua, la Comunitat de Regants del pantà de Riudecanyes demana una concessió a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre que li dóna el control de l’aigua del Riu Siurana, i construeix un canal-túnel de transvasament des de l’assut de la Venta de’n Pubill (situat riu amunt de Poboleda, Torroja i Gratallops). L’única condició és que es respecti un cabal de 200 litres per segon riu avall.

Així, la C.R. de R. desvia l’aigua directament de la conca del Riu Siurana (Priorat) cap a la Riera de Riudecanyes (Baix Camp).

El 1970 la Comunitat de Regants de Riudecanyes necessita més espai per poder emmagatzemar tota l’aigua que transvasa i construeix el Pantà de Siurana (riu amunt del punt de transvasament) on guarda l’aigua abans de transvasar-la. El Pantà de Siurana neix per satisfer les necessitats hídriques d’una altra comarca, el Baix Camp, deixant de banda els interessos i les necessitats de la seva conca natural, el Priorat.

Els 200 litres/s d’aigua no s’havien respectat des de la construcció del Pantà de Siurana i els pobles de la conca tenien problemes d’abastiment d’aigua durant els mesos d’estiu. El 2001 el TOPOGRAPO (mancomunitat de Torroja, Poboleda, Gratallops i Porrera) firma un conveni amb la Comunitat de Regants de Riudecanyes i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, que els dóna dret a 200.000 m3 l’any (una misèria) subministrats a través d’una canonada. L’única condició és renunciar als 200 litres per segon pactats l’any 1935. Així la Comunitat de Regants de Riudecanyes no té l’obligació de deixar anar aigua riu avall; tan sols el cabal mínim de manteniment, 20 litres per segon (10 vegades menys), que determina l’Agència Catalana de l’Aigua.

Es fa un pedaç per als problemes immediats d’abastament d’aigua d’ús domèstic i de reg dels pobles de la conca del Riu Siurana i s’ajorna una vegada més la resolució del conflicte de fons, la gestió d’un bé públic, l’aigua, per part d’una entitat privada. Per veure’n les conseqüències només cal mirar l’estat del riu gran part de l’any, completament sec, amb la corresponent afectació a la fauna, la flora i el paisatge i la disminució alarmant del nivell dels aqüífers, que condiciona greument el desenvolupament de la comarca.

Per què volem lo Riu Siurana viu?

Els pobles de la Conca del Riu Siurana neixen i viuen perquè hi ha el riu. Segons el Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic del Consell Comarcal del Priorat, la manca de recursos hídrics limita el creixement de la comarca. A més, al Priorat, la vitalitat del sistema hídric és determinant per garantir la pervivència del patrimoni natural, ric i divers. Un patrimoni que ajuda a configurar el paisatge, que opta a ser reconegut per la UNESCO com a paisatge cultural agrícola patrimoni mundial.

Què demanem?

– Una gestió pública, justa i transparent de l’aigua del Pantà de Siurana; actualment en mans d’una entitat privada que mira únicament pels seus interessos.

– El dret dels pobles de la Conca del Riu Siurana a participar en la presa de decisions sobre l’ús de l’aigua.

– Mantenir un cabal ecològic que asseguri la vida al riu.

– Una gestió sostenible de l’aigua que garanteixi l’aprofitament dels recursos sense malbaratar-los.

PLATAFORMA PEL RIU SIURANA

Pantà de Siurana, dissabte 15 d’abril de 2017

Contacte: riusiuranaviu@gmail.com

Vermut reivindicatiu, pantà de Siurana, ds. 15 d’abril a les 12 h

El dissabte dia 15 d’abril farem un vermut al pantà de Siurana (a les canoes), per reivindicar lo riu viu.

– Lectura de manifest/comunicat

– Vermut (és clar)

– Informació, samarretes…

– Enregistrament d’un petit vídeo per a la 3a Festa pel Territori

I, sobretot, veniu totes i feu-ne difusió!

2a Festa pel Territori

Una mica tard, però gràcies a tots els que vau venir a la 2a Festa pel Territori a la Selva del Camp, sobretot els 10 voluntaris del Priorat que vau ajudar amb la parada i la barra.
Malgrat el temps, sembla que va anar bé, i ja parlen de l’edició de l’any vinent…
Com ja sabeu, la Festa d’enguany s’enfocava en el tema de l’aigua i, a la tarda, el Jordi Aixalà de Torroja va fer una ponència sobre la problemàtica del riu Siurana, amb la sala plena. A la paradeta es van vendre bastants samarretes de ‘On és lo riu?’ però encara en queden, per si algú en vol.
Parlant d’aigua, a veure si plou més, que per aquest estiu ens farà falta!