Una mica d’història
La frase “energia neta en plats bruts” va sortir cap al final dels anys 90 en no sé quina revista de poble del Priorat (algú m’ho pot recordar?), en referència als interessos foscos que hi havia darrera l’onada de projectes especulatius – ara sospitem que almenys una part d’aquests projectes ni disposaven de plans reals d’evacuació de l’electricitat generada – de parcs eòlics a la majoria de les carenes del sud de Catalunya, Montsant inclòs. Molta gent es va esgarrifar davant dels impactes visuals i mediambientals de centenars d’aerogeneradors i les infraestructures associades – línees elèctriques, camins i transformadors -, sobretot en zones sensibles incloses al PEIN (pla d’espais d’interès natural de la Generalitat), i hi va haver una mobilització important de la societat civil.
Avui al Priorat la majoria dels projectes han desaparegut, excepte a la Figuera / el Molar i Pradell / la Torre de Fontaubella, i ara la comarca comença a orientar-se cap a un desenvolupament sostenible basat en l’agricultura de qualitat – i el turisme, també de qualitat. Aquesta reorientació s’ha plasmat en el Parc Natural de la Serra de Montsant, la Carta de Paisatge, la candidatura a Patrimoni de la Humanitat d’UNESCO (una candidatura única, recordem, ja que s’impulsa des de la societat civil, no l’administració) i la Carta Europea de Turisme Sostenible. I, el més important, en la generació de riquesa i llocs de treball sostenibles – esperem! – a la comarca. El Priorat no té solucionat el futur, ni de lluny, però té moltes més possibilitats que fa vint o trenta anys. Per diferents motius, altres comarques no han tingut la mateixa sort.
L’història es repeteix?
Ara va sortint a la llum un allau de projectes eòlics nous a la comarca veïna, el Baix Camp. Però aquest cop són diferents: des de Vilaplana fins a Mont-roig hi ha una veritable proliferació de mini projectes. Que bé, direu, un altre model: generació neta i distribuïda, a petita escala, per satisfer necessitats locals, tal com fa anys que reclamem. Però, malauradament, no és el cas. En realitat, és el mateix model de sempre, adaptat als nous temps (i normatives). La principal diferència és que ara és més fàcil tramitar una instal·lació de fins a cinc aerogeneradors, doncs es preveu convertir bona part de l’interior del Baix Camp en una gran central eòlica per subministrar la xarxa elèctrica general, però teòricament separada en moltes instal·lacions petites que comparteixin les mateixes infraestructures.
De models…
Tots volem electricitat. I generar-la implica sacrificis a nivell mediambiental, per molt neta i renovable que sigui l’energia. Hi ha energies més o menys netes, renovables i segures, i actualment, entre les netes, l’eòlica és de les més viables a nivell econòmic, tot i que no és i no pot ser l’única, ja que no sempre bufa el vent. Però…
Cal destacar que fa anys que l’estat espanyol (i el sud de Catalunya, per descomptat) exporta electricitat: té una sobrecapacitat considerable. Perquè necessitem més generació elèctrica? Per poder tancar les centrals nuclears i tèrmiques i passar a l’energia renovable? L’idea em sembla fantàstica, però no és el cas: en lloc de tancar-les, s’està allargant la vida de les nuclears, mentre impedeixin el desenvolupament de l’energia fotovoltaica… I, parlant de les comarques del sud, perquè ha de venir tot cap aquí, si no ens cal més llum – sinó que funcioni bé d’una vegada?
O sigui, la finalitat d’aquests projectes, de trinxar l’interior del Baix Camp amb molins i (encara més) línies elèctriques, ha de ser purament econòmica: una inversió sucosa per a uns quants, que ni solucionarà les finances dels ajuntaments, ni generarà llocs de treball als pobles, ni substituirà les centrals nuclears i tèrmiques. Tornem-hi: energia neta en plats bruts?
Última hora
Ara sembla que fins i tot el consell comarcal del Baix Camp demanarà una moratòria en aquests projectes. Com acabarà?
plataformapriorat 